Per Què


Què són els OXcars

Són principalment una qüestió d’actitud, una manera d’estar.

Una actitud que sap que les coses han canviat gràcies a l’ús natural que la societat fa de les noves tecnologies, i gràcies als que des de fa anys són pioners en proposar un canvi de paradigma en la producció i difusió del coneixement, així com en la defensa d’aquest dret.

Els OXcars són un mitjà per visibilitzar aquesta realitat i trencar tabús. Són un pont entre tot aquell treball i el públic al que no sempre arriba, fent servir tots els canals, arribant inclús al mainstream.

Aquesta és la nostra feina. Crear eines per a l’empoderament. Això és el que aportem a aquest moviment general possible gràcies a tota la gent que des de la seva perspectiva, el nerd, la defensa legal, la creació de software, els blocs, la producció diària, les plataformes d’acció, els seus hàbits i la seva actitud cap a la vida, està cultivant aquesta filosofia i desitja compartir-la realment perquè s’amplifiqui i que sigui de tots, de qui inventa i de qui descobreix.

Treballem des de la convicció estratègica de la necessitat de donar valor i protagonisme a aquestes pràctiques. Als OXcars ens esforcem per fer conviure realitats molt heterogènies, perquè pensem que és important defensar la cultura compartida donant una resposta diferenciada, la qual respecta, des del rigor en els objectius finals, l’especificitat de cada camí. Pensem que no pot haver cultura lliure sense el reconeixement del talent i de les aportacions de cadascú. Només així és possible una resposta compacta i invencible per la seva multiformitat i la seva ubiqüitat.

Els OXcars són una experiència més del crear col·lectiu que sorgeix de la necessitat d’una xarxa d’afins que treballa des de fa temps. Neixen de les nostres pràctiques quotidianes, on hem comprovat a diari com els drets fonamentals estant sent amenaçats. Neixen com a eines pràctiques per demanar l’aplicació de la carta per a la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement. Els drets de ciutadans i artistes en l’era digital.

Els OXcars volen fer arribar a la raó i l’imaginari els següents inputs:

Premis

“Els primers premis no competitius de la història de la cultura”.

Amb aquesta definició dels OXcars s’ironitza sobre la idea de que aplicar criteris competitius a l’àmbit de la cultura desvirtua la seva essència. La manera en què es destaquen diferents perspectives de la creació durant la “gala” ha mostrat que la cultura existeix gràcies a tots aquests enfocaments.

Infinites maneres de fer

Amb més de 100 projectes involucrats, els OXcars reiteren que existeixen infinites possibilitats de construir cultura compartida.

Qualitat

És un gran espectacle. Sense la indústria cultural avui és possible produir amb gran qualitat i arribar al mateix o un nombre de públic més alt que si es fes amb la indústria cultural.

Desmuntar mites

El sampleig en la cultura del dj és un exemple de que copiar és allò natural. La cultura es dóna per la imitació i la còpia. En l’era digital i de la comunicació, el digital són els nostres records i la nostra forma de comunicació, és la matèria de la qual està feta la nostra memòria.

Mercats de futur

Amb la categoria “mercats de futur” es vol desmuntar un altre mite: no és veritat que la cultura compartida sigui incompatible amb la possibilitat de generar beneficis econòmics. El que ens estem jugant no són simplement els dividends econòmics, sinó la pròpia concepció de la cultura i el dret a l’accés a la informació (que ens ha costat uns quants centenars d’anys aconseguir). La nostra principal reivindicació és que els artistes puguin viure del seu treball si així ho desitgen. Llegeix la carta esmentada més a dalt.

Ho anomenen “protegir als artistes” i volen dir “repressió”

La gala mostra que, com en tota època històrica, els avances en investigació que beneficien al comú, són aturats pels lobbies de poder que defensen els seus interessos. És important donar aquesta idea de no excepcionalitat d’aquestes pràctiques difamatòries i repressives (no cal esperar dos segles per adonar-se’n que és una aberració!). El copyright es fa servir sovint com arma de la inquisició digital. La inquisició va perseguir grans descobriments com ara la impremta, els quals permetien que la gent pogués pensar ella mateixa, i posaven en perill el seu monopoli sobre la “veritat”. La legislació del copright i la defensa a ultrança d’aquest no són un altra cosa que la inquisició digital.

No hi ha raons per la por

Els lobbies de les indústries culturals infondren por amb amenaces que distorsionen la moralitat. No hi ha motius per a la por. No reconèixer-lis legitimitat a aquests lobbies és el que dóna força, empowerment a la gent. Per això als OXcars, rient alegrement, practiquem una Glamorosa Desobediència. S’ha de fer. Nota: les eines legals de desobediència llançades als OXcars ja estan penjades a la web de Xnet per fer-les servir i difondre-les.

Un altre filosofia de la autoria

La xarxa ha produït una cultura de i per a la xarxa. La xarxa produeix una nova cultura popular i compartida on el talent de cadascú és apreciat i reconegut en la suma dels talents de tots.

Domini públic

Hem perdut el lucre cessant de tot el que ha estat sostret al domini públic amb un gran karaoke simfònic. La il·legalitat simfònica.

Un esdeveniment non-profit

Hi ha una confusió entre cultura lliure i cultura gratuïta. Considerem que, ja que vivim en una societat capitalista volem o no, estratègicament no juga al nostre favor la idea pauperista de que l’autor de la cultura lliure no pot, tot i que vulgui, viure del seu treball. éS per això que els participants i treballadors dels OXcars han estat compensats de forma equitativa, com qualsevol “artesà” que cobra per la seva feina. No hem d’esperar a derrocar el capitalisme per a que la cultura pugui funcionar. Els diners recaudats amb les entrades va precisament a pagar la gala. No hi ha beneficis, no hi ha lucre, és una reinversió en el cost dels OXcars. Aquesta última crisi financera ha demostrat que vivim en un sistema on es pretén que entre tots protegim els interessos dels bancs i de les grans multinacionals amb l’esperança que un dia ens donin treball per les engrunes dels seus guanys. La filosofia de la cultura lliure, heretada del programari lliure, la major demostració empírica que una nova ètica i una nova empresa són possibles, ha creat ja un espai productiu alternatiu que funciona i que aposta per l’artesania on l’autor-productor no perd el control de la producció i no necessita intermediaris de grans monopolis, aposta per iniciatives autònomes en relació solidària amb unes altres, per l’intercanvi segons les capacitats i les possibilitats, per la democratització del coneixement, de l’aprenentatge i dels mitjans de producció i pels guanys repartits de forma justa segons el treball. En temps de crisi la creativitat té la solució: OXcars, allò en què confiar.

Els OXcars són una evidència

S’han consensuar uns punts i peticions concretes amb les que interpel•lar constantment i des de tots els llocs als poders fàctics. Aquests punts són la continuació del treball del qual van sorgir els OXcars en juliol de 2008. Llegix aquí el manifest fundacional dels OXcars L’avarícia trenca el sac.

 
Aviso legal
CC SA-BY 3.0

Gastos